emmabrewda.com

El bolet de roure, sovint anomenat poddubnik, com el seu nom indica, creix als boscos caducifolis, principalment a les rouredes. Podeu aprendre com és un bolet d'alzina recordant els bolets preferits de tothom. En molts aspectes, aquests regals del bosc són semblants en aparença, però, per descomptat, hi ha una sèrie de diferències.

En aquesta pàgina podeu familiaritzar-vos amb la foto i la descripció del bolet de roure, conèixer l'aurèola de la seva distribució i ús. També rebràs informació sobre els tipus d'alzines més comuns: comuns i tacats.

Com és un roure normal: foto d'un bolet comestible

Categoria: comestible.

Barret de roure comú (Boletus luridus) (diàmetre 6-22 cm): de marró a oliva clar, en bolets més vells poden enfosquir-se a marró negre. De vegades es conserven taques fosques quan es pressiona. Normalment té forma d'hemisferi, de vegades es pot estendre pràcticament. Vellutat al tacte, enganxós i relliscós en temps humit o després de la pluja.

Fixeu-vos en la pota del roure comú: la seva alçada és de 5-17 cm, la majoria de vegades és de color vermell, taronja fosc o marró, a la base pot haver-hi petites taques verdoses. Té forma de porra, un engrossiment tuberós característic i un dibuix net al llarg de tota la longitud. Capa tubular: amb porus vermells rodons i molt petits, que es tornen blaus amb una lleugera pressió.

Polpa: groc, al tall i quan interactua amb l'aire es torna blau. No té un sabor i olor pronunciats.

Dobles: absent.

Quan creix: de finals de maig a principis de setembre al Caucas, Sibèria i l'Extrem Orient. Tot i que és un bolet termòfil, també es pot trobar a la regió de Leningrad.

Aplicació en medicina tradicional: no s'utilitza, però els científics han après a extreure l'antibiòtic bolethol d'un roure normal.

Important! Menjar roure comú al mateix temps que beure alcohol pot provocar problemes gastrointestinals.

On puc trobar: en sòls calcaris al costat de bedolls i roures en zones ben calentes i assolellades del bosc.

Menjar: en forma seca o en vinagre, subjecta a remull i ebullició prèvia, i l'aigua s'ha d'escórrer diverses vegades. Tot i que la concentració de substàncies tòxiques en un roure normal és molt baixa i, a més, es destrueixen durant la cocció, un curt tractament tèrmic pot provocar un fort trastorn alimentari. Si afegiu una mica d'àcid cítric al pot durant l'escabetx, el bolet conservarà el color clar de la carn i no el canviarà a lila o morat.

Altres noms: fusta de roure marró oliva, poddubnik, roure marró brut.

Roure tacat de bolets comestibles i la seva foto

Categoria: condicionalment comestible.

Barret de roure tacat comestible (Boletus erythropus) (diàmetre 7-22 cm): marró fosc, castany, negre-marró, s'enfosqueix notablement fins i tot amb una lleugera pressió. Té la forma d'un hemisferi o coixí. Vellutat al tacte.

Cama (alçada 7-16 cm): generalment de color groc vermellós, sovint amb punts o un patró de malla. Gruixuda, cilíndrica o en forma de barril, que s'afila de baix a dalt.

Capa tubular: amb tubs arrodonits de color groc o taronja. S'enfosqueix notablement quan es pressiona.

Destaca especialment la polpa de la fusta de roure tacat: la foto mostra que és de color groc brillant o taronja, canvia de color al tall i quan interactua amb l'aire a blavós o blau. No té gust ni aroma pronunciats.

Dobles: verinós bolet satànic (Boletus satanas), la polpa de la qual al tall primer es torna vermella i només després es torna blava. El bolet groc (Boletus junquilleus), que només creix a Europa occidental i té la pota groga.El roure Kele (Boletus queletii), molt rar, com l'alzina marró olivera (Boletus luridus), creix exclusivament en sòls calcaris.

Quan creix: de mitjans de maig a principis d'octubre al Caucas, a Sibèria oriental, a l'Extrem Orient i a la part europea de Rússia. És omnipresent a la regió de Leningrad.

On puc trobar: en sòls àcids o pantanosos de boscos caducifolis i de coníferes, més sovint a prop d'avets, roures i avets.

Menjar: en forma de vinagre, subjecte a ebullició prèvia durant 10-15 minuts, també es pot assecar.

Aplicació en medicina tradicional: no s'aplica.

Altres noms: boletus poddubovikovy, boletus de fusta de roure, bolets gran, bolets de peus vermells, hematoma.