emmabrewda.com

Molt sovint al bosc et trobes amb un bolet que sembla un terròs blanc, però que de fet no hi té res a veure. A més, aquesta espècie pot suposar una greu amenaça per a la salut i la vida humana.

Proposem conèixer totes les varietats de bolets que semblen bolets de llet blanca i llegir-ne la descripció completa per saber quins d'ells són comestibles condicionament i quins són verinosos mortals. Aquesta informació ajudarà a evitar errors durant la "caça tranquil·la" del bosc i us protegirà de l'enverinament no intencionat. Per tant, llegiu quins bolets són semblants als bolets de llet blanca i per quins signes es poden distingir al camp sense equipament especial.

Assegureu-vos de mirar un bolet que sembli un bolet de llet blanca a la foto i recordeu que no el podeu prendre en cap cas, ja que és molt verinós.

Bolet de llet real (blanc)

Un autèntic terròs blanc creix als boscos de bedolls i boscos mixts amb una barreja de bedolls. És força rar, però de vegades en grans grups, de juliol a octubre. El casquet és gran, de fins a 20 cm de diàmetre, en bolets joves és de color blanc, arrodonit-convex, després en forma d'embut, amb una vora peluda encaixada, de color blanc o lleugerament groguenc, sovint amb ratlles concèntriques aquoses lleugerament notables. En temps humit, és llisós, per la qual cosa aquest bolet s'anomena "pes cru". La polpa és blanca, ferma, trencadissa, amb una olor especiada. El suc lletós és de color blanc, àcre, amarg; a l'aire es torna de color groc sofre. Les plaques que baixen pel pedicle, de color blanc o crema, amb un marge groguenc, amples, escàs. La tija és curta, gruixuda, nua, blanca, de vegades amb taques groguenques, en bolets madurs és buida per dins. Condicionalment comestible, primera categoria. S'utilitza per al decapat, menys sovint per al decapat. Els bolets de llet salada tenen un to blavós.

Xampinyons blancs, semblants als bolets de llet (amb foto)

Hi ha diversos bolets blancs, semblants als bolets de llet, i és important poder reconèixer-los per les més petites diferències. Confonen bolets de llet blanca, és clar, amb violins: bolets secs durs, com dues gotes d'aigua semblants als bolets de llet blanca. Els micòlegs tampoc no poden arribar a un acord: en aquesta família de bolets, algú altre assigna un bolet blanc (encara que aquest és el mateix violí que creix en simbiosi amb els àmols, com els bolets), algú altre assigna un bolet blanc. En general, confusió. Amb comestibilitat, també. Els estimats autors estan completament confosos, van donar al violí una comestibilitat condicional, però el bolet de l'àlmol, segons la seva opinió, resulta no comestible.

Són molt semblants als autèntics bolets de llet groga. Tenen aproximadament la mateixa mida, les vores dels taps també són pubescents i enrotllades cap avall. També són semblants en gust. Només tenen un color groc intens. Creix principalment al bedoll, menys sovint als boscos de coníferes. Es realitza individualment o en grup de juliol a octubre. Un bolet gran, en aparença i mida, és semblant a un bolet de llet real, però en difereix pel color. Té un casquet de color groc daurat amb zones concèntriques fosques lleugerament pronunciades i una vora arrugada enrotllada cap avall, primer arrodonida-convexa, després en forma d'embut. La polpa del bolet és blanca, groga pel tacte i al trencament. En cas de dany, segrega suc lletós blanc, acre, en temps sec, groguenc a l'aire. La cama és curta, estreta cap avall, groc pàl·lid, amb taques fosques, mucoses. Condicionalment comestible, de primera categoria, s'utilitza per al decapat i l'escabetx. El gust no és inferior al dels bolets de llet real.

Llet Aspen

El bolet de tremol creix als boscos humits de tremols i àlbers. Es presenta rarament, sols o en grup, de juliol a octubre.El casquet és de fins a 20 cm de diàmetre, primer convex, després en forma d'embut, amb les vores de serrell arrissat cap avall, de color blanquinós amb zones concèntriques rosades o aquoses, mucosa en temps humit. La polpa és blanca, sense olor notable i sabor picant. El suc lletós és blanc, sense canvis a l'aire. Plaques que descendeixen pel pedicle, blanquinoses o lleugerament rosades, molt freqüents. La pota és curta, gruixuda, densa, estreta cap avall, pols a la part superior, blanca o del mateix color que el casquet. Condicionalment comestible, segona categoria. Apte només per salar.

Llet de pebre

La llet de pebre creix en boscos caducifolis amb una barreja de roure i bedoll. Es produeix entre juliol i octubre amb força freqüència i en grups grans. Tot el bolet és blanc al principi, després amb un to groguenc. El casquet fa fins a 20 cm de diàmetre, carnós, dens, al principi pla, amb una vora arrissada, després en forma d'embut, mat, sec. La polpa és blanca, al tall es torna blau blavós, sabor picant-pebre. El suc lletós és abundant, blanc, es torna blau a l'aire. Les plaques són blanques o cremoses, molt freqüents, estretes, descendents pel pedicle. La tija és curta, densa, llisa, blanca, de vegades amb taques deprimides. Condicionalment comestible, quarta categoria. S'utilitza per salar i adobar després de bullir.

Violinista

Skrypitsa es troba sovint als boscos de coníferes i caducifolis de la zona mitjana, en grans grups, des de mitjans de juny fins a mitjans de setembre. Un barret amb un diàmetre de fins a 20 cm, inicialment pla-convex, deprimit al mig, amb una vora arrissada. Més tard esdevé en forma d'embut amb una vora ondulada, sovint esquerdada. La superfície és seca, lleugerament pubescent, de color blanc pur, després lleugerament bufat. Les plaques són escasses, blanquinoses o groguenques. Pota de fins a 6 cm de llarg, gruixuda, una mica estreta a la base, sòlida, blanca. La polpa és gruixuda, densa, blanca, posteriorment groguenca, amb abundant suc lletós blanc picant-acre.

Els bolets recollits a la cistella es freguen els uns contra els altres i emeten un cruixent característic.

Per això eren anomenats "violinistes", "grills". Els boletaires no sempre prenen aquests bolets, encara que s'utilitzen per salar, enfortir-se i adquirir una olor de bolet. El fong es torna blanc amb un to blavós i cruixen a les dents.

Un bolet verinós que sembla un terròs blanc

Un bolet verinós que sembla un bolet de llet blanca és un bolet gris-rosat i és absolutament no comestible, mortal per als humans.

El barret fa 4-12 cm de diàmetre, densament carnós, convex o de forma plana a embut, de vegades amb tubercle, al principi amb la vora doblegada, i després amb la vora rebaixada, sec, sedós, fibrós, finament escamoso, gairebé nua amb l'edat, ocre-carn-roig, ocre-brut rosat-gris o rosat-marronós, quan està sec amb taques vagues. Les plaques són descendents, estretes, primes, blanquinoses, posteriorment rosa-crema i taronja-ocre. Pota 4-8 × 0,8-3,5 cm, cilíndrica, densa, eventualment buida, tomentosa, peluda-tomentosa a la base, de color casquet, més clara a la part superior, farinosa. La polpa és de color groguenc amb un to vermellós, a la part inferior de la cama és de color marró vermellós, dolç, sense olor especial (en forma seca amb olor de cumarina); El suc lletós és aquós, dolç o amarg; no canvia de color a l'aire. Creixement. Creix en boscos humits de coníferes i caducifolis. Forma cossos fructífers de juliol a octubre. Bolet verinós.